Tocant de peus a terra; l'actualitat més quotidiana
|
|
dilluns, 26 de juliol de 2010 11:57 |
Porto un mes patint d’abúlia. Penso poc i encara faig menys. El blog se n’ha ressentit; ha perdut tremp. Tant, que m’afegeixo dos mesos tard a aquesta iniciativa bloggaire que m’escau com anell al dit.
Potser les vacances realment m’han fet efecte i he sabut ―encara no sé com― desconnectar del tot i de tot. Avui retorno a la rutina laboral... però com que començo amb el torn de nit no sé si m’ajudarà gaire. Qui ho sap; potser de nit ho veuré tot més clar...
|
|
|
dimarts, 20 de juliol de 2010 08:18 |
El primer que vam fer en arribar al Bed & Breakfast de Derry va ser obrir el portàtil. Estirats al llit ―recuperant-nos de la dura jornada turística per la costa d’Irlanda del Nord― teníem la mirada perduda en el caps que atapeïen el Passeig de Gràcia: En un pestanya del windows les imatges de tv3.cat, i en una altra; la crònica que radiava RAC1.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
dilluns, 28 de juny de 2010 14:50 |
|
El primer amor marca. Quants anys teníem? Tots dos del 76. Érem al 91? Quinze anys! Era juny, com ara, i el sol assecava a marxes forçades la pell sortida de la piscina. Només ens l’assecava el sol? Eros ens acompanyava amb música. Cada mot cantat era una nova fletxa que ens esquinçava la innocència. Recordes la nostra cançó?
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
diumenge, 20 de juny de 2010 04:31 |
L’Ateneu Barcelonès acull amb una regularitat que vaig intuir imprevisible les trobades de bloggers organitzades per en Guillem Carbonell. Ahir a la tarda va reunir-se per desena vegada i per primer cop vaig poder assistir-hi. Sóc de mena esquerpa; agraint que tres dels presents m’haguessin convidat em vaig limitar a dir el què, el per què i el com del meu blog. Després vaig fer com el quadre que presideix la Sala Borralleras: Escoltar sense intervenir.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
dimarts, 15 de juny de 2010 10:30 |
Ahir, en assabentar-me per la ràdio que era el Dia Mundial del Donant de Sang, vaig consultar el meu carnet per saber quan feia de la darrera vegada; tres mesos justos, ni fet expressament. Enguany Barcelona ha estat la ciutat que ha acollit els actes de commemoració i homenatge als donants pel que vaig decidir celebrar-lo jo també anant com sempre a l’Hospital de Sant Pau.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
